Resultats de la cerca frase exacta: 48
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
finès finesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble que s'estengué per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d'Europa. Relatiu o pertanyent als finesos. Llengua baltofinesa parlada a Finlàndia i a zones veïnes. Relatiu o pertanyent al finès. [...]
finès finesa
|
|
2.
ebenista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que treballa el banús i altres fustes fines, especialment per fer-ne mobles. [...]
|
|
3.
boral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pólvores fines, blanques i astringents, compostes de borat i tartrat d'alumini, usades pels dermatòlegs. [...]
|
|
4.
opilions
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'aràcnids de potes caminadores molt llargues i fines, carnívors i preferentment higròfils. Individu d'aquest ordre. [...]
|
|
5.
hemipelàgic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per l'acumulació d'organismes pelàgics i de partícules detrítiques fines, per sota dels 200 metres de profunditat. Dipòsit hemipelàgic. [...]
|
|
6.
fino-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot finès. Ex.: finoúgric, finopermià. [...]
|
|
7.
micronització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació de reduir una substància sòlida a pólvores molt fines. [...]
|
|
8.
iola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació al servei del capità d'una nau o del comandament d'un vaixell, oberta, elegant, de línies fines, amb espill a popa, rasa, propulsada amb rems armats en punta i governada amb timó. [...]
|
|
9.
glíptic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'art de gravar les pedres fines. [...]
|
|
10.
pinc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació de vela, semblant al xabec però de línies menys fines. [...]
|
finès finesa
1 1 m. i f. [LC] Individu d'un poble que s'estengué per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d'Europa.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als finesos.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua baltofinesa parlada a Finlàndia i a zones veïnes.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al finès.